El resultat dels comicis d'avui marcarà com seran els últims dos anys de mandat del president nord-americà. L'atenció se centra en com quedarà la Cambra Alta del Congrés i la probable victòria republicana
“Voteu. Voteu. Voteu. Voteu. Voteu.” Diumenge al vespre, en una de les últimes aparicions públiques abans de les eleccions d'avui, el president dels Estats Units, Barack Obama, va repetir cinc cops l'única consigna en la qual s'ha resguardat l'estratègia de la Casa Blanca per intentar retenir el poder al Senat: la mobilització de l'electorat demòcrata.Els comicis de mig termini (midterms), caracteritzats per una participació per sota del 40%, són per al mandatari nord-americà l'última revàlida abans de començar a fer les maletes. Per això, marxar amb bon gust de boca és tan important per al Partit Demòcrata i la figura d'un president en caiguda lliure. Per aconseguir el que sembla impossible, l'única resposta que té Obama és fer crides a la mobilització. I, per fer-ho, no dubta a utilitzar arguments: “Ucraïna acaba de celebrar eleccions enmig d'una guerra i han tingut un 60% de participació. No hi ha excusa.”
Malgrat tot, res fa preveure que els mals auguris per als demòcrates canviïn gràcies a la crida del president. L'apatia de l'electorat és més evident en aquesta ocasió que en qualsevol de les anteriors. L'actual Congrés (Cambra de Representants i Senat) només ha aprovat 185 lleis en els últims dos anys, cosa que el converteix en el més improductiu des de la Segona Guerra Mundial i amb la pitjor valoració popular de la història. Segons l'última enquesta del Wall Street Journal, un 46% dels nord-americans volen que el Congrés el controlin els republicans.
Per als demòcrates, el vot dels joves i de les minories, afroamericans i llatins al capdavant, pot ser vital en estats del cinturó republicà on encara hi ha alguna possibilitat de tombar la truita en el Senat, com ara Louisiana, Geòrgia i Colorado. La batalla per la Cambra de Representants, actualment en poder del Partit Republicà, ja es dóna per acabada fins i tot abans d'obrir les urnes.
Llegat
Obama s'hi juga molt. Tot i que els resignats a la derrota avisen que un Senat controlat pels demòcrates tampoc seria molt més efectiu que l'actual, una desfeta per un gran marge pot condicionar no només els dos últims anys de mandat, en els quals hauria de legislar a còpia d'ordres executives sense el vistiplau de l'òrgan legislatiu, sinó també el llegat que deixarà com a president i el futur del Partit Demòcrata.
L'inquilí del Despatx Oval pot passar a la història no pel seu gran govern sinó per, entre altres, ser el pitjor líder d'un partit en eleccions legislatives. En les midterm elections de la primera legislatura, l'any 2010, va perdre 63 escons de la Cambra de Representants, fet que va possibilitar que els republicans recuperessin el poder de la Cambra Baixa. No anirà millor aquest cop, amb la previsió de perdre fins a 13 seients més: la pitjor pèrdua acumulada d'un president des de Harry Truman, fa 64 anys. Això obligarà Obama a passar a l'acció i pactar fora seu legislativa les accions de govern, en especial les referents a medi ambient, drets civils i immigració. En aquest últim punt es preveu que a mitjan desembre prengui la iniciativa amb noves ordres que regulin l'entrada d'immigrants per la frontera sud i en flexibilitzi la situació legal.
Una derrota demòcrata no només afectarà el present. Si Obama manté la popularitat per sota del 40%, les opcions de mantenir la Casa Blanca s'esvaeixen gairebé per complet, fins i tot amb Hillary Clinton com a candidata. Amb la victòria, els republicans acapararien l'espai mediàtic, tindrien la paella pel mànec en temes com els pressupostos federals i podrien tombar qualsevol iniciativa contra els seus interessos de cara a les presidencials del 2016.
Tot i l'arribada del fred als estats del nord del país, les previsions meteorològiques auguren per avui un dia sense pluja. Amb un temps que acompanyi segurament no n'hi haurà prou per potenciar la participació i fer cas a la crida (desesperada) del president i intentar que el factor sorpresa actuï aquest vespre en el recompte.
Indubtable victòria republicana
Les previsions de victòria del Partit Republicà són cada cop més fermes. Tots els mitjans de comunicació fan prediccions amb els sistemes més avançats en periodisme de dades i en totes les variables possibles el resultat és el mateix: el Senat serà controlat pels republicans. No només això: és probable que tinguin la majoria més ampla des del 1940. Dels 36 seients en joc, només n'hi ha 8 on la diferència és mínima, tot i que els demòcrates només en guanyarien 2. Tothom té els equips d'advocats preparats per anar on sigui i assegurar que els vots són comptats a la perfecció.
Podria ser que avui no es decidís tot. Hi ha la possibilitat, remota, que a Louisiana i a Geòrgia sigui necessària una segona volta i encara hi hagi empat. O que, improbablement, els dos partits quedin amb 50 escons i el vot de qualitat del vicepresident Joe Biden donés el control als demòcrates.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada