Contra tot pronòstic i deixant sorpresos propis i, sobretot, estranys, Junts pel Sí i la CUP van assolir ahir un gran acord de país que permet esquivar les eleccions i rellançar el procés independentista, encallat des de fa tres mesos en la complicada relació de forces que van deixar els resultats del 27-S. L'acord ha arribat per la gran generositat aportada per les dues parts, però, bàsicament, gràcies al pas al costat fet pel president Artur Mas. Un pas que en el seu moment havia promès de realitzar en el cas que la seva figura encallés el procés i que l'honora com a polític i com a català. Un sacrifici pel país, no exempt de “dolor personal” com el mateix Mas ha reconegut, que ha estat bàsic per desencallar una negociació enquistada. Una situació de paràlisi que havia decebut i desencantat els prop de dos milions de votants independentistes, que ahir van celebrar de valent l'acord. Una entesa de govern que cal valorar molt positivament perquè té molt en compte l'estabilitat del futur govern, sense la qual hauria estat del tot impossible avançar en el camí traçat cap al nou estat català, principal objectiu, no cal oblidar-ho, d'aquesta legislatura. Un acord que, malgrat les circumstàncies en què s'ha assolit, no té res de rocambolesc. Estem en un moment crucial per al futur de Catalunya i, sovint, les decisions importants necessiten solucions imaginatives.
L'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, que avui serà investit nou president de Catalunya, és, d'altra banda, un polític sòlid i molt preparat, un independentista de primera hora, convençut europeista, amb coneixement i experiència en l'administració i el territori, que no ha dubtat a fer un important servei al país acceptant el difícil repte de conduir-lo cap a la llibertat.
