El TSJC, en un gest del tot inhabitual, va fer públic ahir un comunicat en què carregava contra les manifestacions de suport als imputats pel 9-N i les considerava “un atac directe i sense pal·liatius a la independència judicial”. I jo em pregunto: i on eren, fins ara, els jutges? On era, fins ara, l'aparell judicial espanyol quan el PP es dedicava a recollir per tot Espanya firmes contra l'Estatut de Catalunya? No va ser, aquesta campanya del PP, i algunes de les declaracions dels seus líders, una ingerència del poder polític en l'àmbit judicial? I no ho són moltes de les declaracions que fan, dia rere dia, els líders del PP, alguns ministres i el mateix president del govern? Diu el comunicat del TSJC que “com a garant de la justícia, valor fundacional de l'Estat Constitucional, la seva acció requereix la confiança de la societat, d'on rau la seva legitimitat”. Molt bé. D'acord. I jo em pregunto: i no deu ser que arran de la sentència del TC, que es va carregar un Estatut aprovat pel Parlament, pel Congrés i pel poble català en un referèndum; no deu ser, deia, que aquesta sentència del TC va ser la que va fer perdre la confiança de la societat en la justícia? I a posteriori algunes decisions de l'aparell judicial no han fet res més que empitjorar-ho. Les manifestacions d'ahir pretenen influir en la presa de decisions? D'entrada, volen manifestar indignació. Però, i si pretenguessin influir, què? Que no ho fan cada dia de cada dia, insisteixo, les declaracions d'alguns ministres? I quan parlen d'ingerència, que no ho és que el fiscal general de l'Estat, un càrrec nomenat pel govern, obligui a tramitar una querella que la mateixa Fiscalia de Catalunya havia considerat que s'havia d'arxivar? Això no és ingerència? I encara més: que els ciutadans es manifestin és de veritat “un atac directe i sense pal·liatius a la independència judicial”? No ens podem manifestar? Els jutges reclamen “responsabilitat a aquells que tenen el deure de garantir la convivència en pau i llibertat”. Doncs a ells nosaltres els reclamem que facin la seva feina. I, posats a fer, que s'estalviïn comunicats.
dimarts, 13 d’octubre del 2015
Pell fina
El TSJC, en un gest del tot inhabitual, va fer públic ahir un comunicat en què carregava contra les manifestacions de suport als imputats pel 9-N i les considerava “un atac directe i sense pal·liatius a la independència judicial”. I jo em pregunto: i on eren, fins ara, els jutges? On era, fins ara, l'aparell judicial espanyol quan el PP es dedicava a recollir per tot Espanya firmes contra l'Estatut de Catalunya? No va ser, aquesta campanya del PP, i algunes de les declaracions dels seus líders, una ingerència del poder polític en l'àmbit judicial? I no ho són moltes de les declaracions que fan, dia rere dia, els líders del PP, alguns ministres i el mateix president del govern? Diu el comunicat del TSJC que “com a garant de la justícia, valor fundacional de l'Estat Constitucional, la seva acció requereix la confiança de la societat, d'on rau la seva legitimitat”. Molt bé. D'acord. I jo em pregunto: i no deu ser que arran de la sentència del TC, que es va carregar un Estatut aprovat pel Parlament, pel Congrés i pel poble català en un referèndum; no deu ser, deia, que aquesta sentència del TC va ser la que va fer perdre la confiança de la societat en la justícia? I a posteriori algunes decisions de l'aparell judicial no han fet res més que empitjorar-ho. Les manifestacions d'ahir pretenen influir en la presa de decisions? D'entrada, volen manifestar indignació. Però, i si pretenguessin influir, què? Que no ho fan cada dia de cada dia, insisteixo, les declaracions d'alguns ministres? I quan parlen d'ingerència, que no ho és que el fiscal general de l'Estat, un càrrec nomenat pel govern, obligui a tramitar una querella que la mateixa Fiscalia de Catalunya havia considerat que s'havia d'arxivar? Això no és ingerència? I encara més: que els ciutadans es manifestin és de veritat “un atac directe i sense pal·liatius a la independència judicial”? No ens podem manifestar? Els jutges reclamen “responsabilitat a aquells que tenen el deure de garantir la convivència en pau i llibertat”. Doncs a ells nosaltres els reclamem que facin la seva feina. I, posats a fer, que s'estalviïn comunicats.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada