Carta a un indecís per al 27-S

Benvolgut indecís, ara que no ens escolta ningú haig de confessar-te que tinc dret de vot des del 1992. Sovint m'ha interessat més votar en consciència que no pas a cavall guanyador. Altres cops he tingut ganes de tocar una mica el botet, de portar la contrària. O el candidat no em feia el pes: no el coneixia prou, o en sabia massa coses. I, per què negar-ho, en algun cas m'he equivocat de mig a mig. No te'n riguis, estimat indecís, perquè sempre que has votat el que ha guanyat has de saber que mai no ha servit de gaire res a Catalunya, perquè sense sobirania no hi ha poder real.

Aquest cop, però, benvolgut indecís, vull ser amb els que guanyen. I vull que els que guanyin siguin prou perquè la victòria sigui inapel·lable. Sé que aquests dies estàs sotmès a pressions duríssimes. Sé que en comptes d'esvair-te els dubtes, te'n fan venir. No et vull pas pressionar massa, només fer-te una reflexió: tens prou experiència amb Espanya per saber que t'enganyen. Perquè, com a català, fins ara sempre t'han fotut. Aquesta mateixa setmana ho hem vist amb el Banc d'Espanya i amb Rajoy. Tens prou experiència, a més, per saber que Espanya sempre ha aprofitat els moments de debilitat de Catalunya per ensorrar-la.

Diu el proverbi que la primera vegada que algú t'enganya la culpa és seva, però que la segona vegada que t'enganya la culpa és teva, perquè ja estaves previngut. Creus que hem de tornar a claudicar, ara que ho tenim a tocar? Personalment, n'estic tip d'abaixar sempre el cap, de passar per l'adreçador, d'aquí caic i allà m'aixeco. El 27-S vull guanyar. Per tots els que han perdut abans que nosaltres. Per tots els que hi guanyaran, gràcies a la nostra victòria. Benvolgut indecís: no n'estàs tip, de perdre sempre? Jo, sí.