Ara rebem les amenaces de l'Estat espanyol. Si guanyem, però, no podrà fer més que conformar-se amb el que democràticament el poble català decideixi. No és la primera vegada que passa. Quan Eslovènia va declarar la independència, diversos caps d'estat van amenaçar que mai l'admetrien a la Unió Europa. El dia següent, hi negociaven i el 2008 va arribar a presidir la institució europea.
De fet, encara que el nou Estat no entrés directament dins de la Unió Europa, la ciutadania europea per a les persones mai es perd perquè és un dret individualque no es pot suprimir. La UE no pot expulsar més de 7 milions dels seus ciutadans. És més, Catalunya podrà mantenir l'euro com a moneda sigui quina sigui la seva situació dins d'Europa, tal i com ho han fet Andorra, Mònaco o Montenegro.
En el cas que hi hagués un hipotètic procés de transició per entrar dins de la Unió Europa, Catalunya podria acollir-se sense problemes a diversos tractats de lliure circulació i comerç, com Islàndia, Noruega o Suïssa. El pragmatisme és l'essència de la política internacional i a cap estat li convé que Catalunya quedi fora de la UE, sobretot a Espanya, que perdria la principal porta cap a Europa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada